LA MEMORIA DE LOS PECES
Goldfish memory
Liz Gill. Irlanda, 2003 |
|
 |
Sinopsi
Angie i Clara mantenen una relació però aquesta
es trenca després de l’afer que la primera té amb
Isolde. Aquest és el punt de partida d’una reacció
en cadena d’històries d’amor que comencen i acaben,
cors trencats i relacions tortuoses. En aquest
entramat sentimental, cada personatge intentarà
buscar la relació perfecta: uns es casen, els altres
se separen, la resta comparteixen només uns dies
junts..., però tots coincideixen que sense l’amor no
es pot viure.
| FITXA TÈCNICA |
| |
Direcció: Liz Gill
Guió: Liz Gill
Producció: Breda Walsh
Intèrprets: Sean Campion (Tom),
Flora Montgomery
(Angie),
Jean Butler (Renee),
Peter Gaynor
(David),
Fiona Glascott (Isolde),
Stuart Graham
(Larry)
Música: Richie Buckley
Fotografia: Ken Byme
Durada: 85 min.
Link d’interès: www.goldfishmemory.com
|
Notes sobre la producció
Una llegenda popular afi rma que la memòria dels peixos només dura tres
segons. Tot i que aquesta dada no ha estat demostrada científi cament, ha
servit a la directora irlandesa Liz Gill com a base del guió que ella mateixa ha
escrit per a la seva segona pel·lícula, en la qual refl exiona sobre la caducitat
dels sentiments i la recerca de relacions ràpides. Es tracta d’una comèdia romàntica
àgil i fresca que mostra les múltiples facetes de l’amor i les diferents
formes d’estimar. Així, el film –rodat en vídeo digital– mostra les relacions entre
heterosexuals, bisexuals, homosexuals i metrosexuals amb un únic objectiu, el
de demostrar que sigui quina sigui la seva opció personal, totes les persones
tenen la necessitat d’estimar i ser estimades.
La memoria de los peces és la primera pel·lícula irlandesa que ha mostrat
obertament la relació entre dos homes i entre dues dones. L’objectiu de la directora,
segons ella mateixa afirma, era “fer una comèdia romàntica per a tots els
públics i no només per als membres de la comunitat gai i lesbiana”. El film es
va projectar amb gran èxit al Festival Internacional de Cinema de Comèdia de
Peníscola 2004, on va obtenir el premi a la millor direcció; i al Festival de Cinema
Gai i Lèsbic de Barcelona, on es va emportar el Premi del Públic.
Director
Liz Gill es va iniciar en el món del cinema com a ajudant de direcció als Estats
Units. Va dirigir un muntatge teatral a l’off Broadway, un curtmetratge i va escriure
diversos guions abans de passar-se a la direcció. La seva primera pel·lícula,
Oro en las calles (Gold in the streets, 1996), va comptar amb la producció de
l’empresa catalana Filmax. Després d’aquella experiència, Gill ha esperat vuit
anys a tornar-se a posar darrere les càmeres. | 
