Vil·la romana de Torre Llauder

Des de principis del segle XVIII es tenen notícies de trobades d'objectes d'època romana al barri del Pla d'en Boet. L’any 1961 es posaren al descobert les restes d'una important vil·la senyorial. Aquest mateix any, l'Ajuntament de Mataró va adquirir els terrenys del jaciment i s'hi van fer les primeres campanyes d'excavació. L'any 1964, a causa de la importància de les troballes, la vil·la romana de Torre Llauder va ser declarada monument historicoartístic d'interès nacional. L’any 1980, després d'un període d'excavacions sistemàtiques, es va obrir al públic una primera fase i el 1988 la totalitat de les instal·lacions quedaren definitivament exposades. 

La vil·la romana de Torre Llauder és una casa senyorial de caràcter rural construïda a finals del segle I aC seguint el model d'explotació agrícola de l'època romana. Al llarg de la seva història la vil·la va passar per diferents etapes constructives. De la primera època s'han localitzat les restes d'un taller de fabricació d'àmfores. A principis del segle I dC es construïren les estructures bàsiques de les edificacions que han arribat fins als nostres dies. Entre el final del segle II i l'inici del segle III la casa passà per moments de màxima esplendor i fou ampliada amb l'edificació de noves dependències. A finals del segle III s'inicià un període de decadència i s'abandonaren algunes estances. La vida de la vil·la perdurà, però, fins a l'alta edat mitjana.

Les restes que se'n conserven actualment corresponen al sector senyorial de la casa: les estances dels propietaris, un pati i un jardí, la zona dels banys i la instal·lació de les latrines i de les clavegueres. La zona residencial és formada per un conjunt d'estances situades al voltant d'un atri a través del qual s'accedia a les estances principals, decorades amb pintures murals i aplacats de marbre i paviments amb mosaics. Un passadís comunica aquesta zona amb un pati interior envoltat per un pòrtic de columnes. Una part d'aquestes estances van ser reconvertides per a usos agrícoles durant la decadència. Al sector oest del recinte es troba la zona dels banys de la casa, format pels d'aigua freda, pels d'aigua tèbia i pels d'aigua calenta. També en aquest sector hi ha les latrines comunitàries amb la instal.lació de clavegueres corresponent.

De tot el conjunt s'han recuperat elements arquitectònics, decoratius i escultòrics, així com nombrosos objectes ceràmics i de vidre que s'exposen a la seu central del Museu de Mataró.